"El PNB té el cor partit " (V.O.)

Así titulan hoy en Tribuna Catalana la "cronica de Euskadi" de la que extractamos algunos párrafos. Aunque escritos es catalán se entienden suficientemente como para reproducirlos en su V.O.:

"S’acostuma a definir el Partit Nacionalista Basc com el “pèndol patriòtic” per les oscillacions que al llarg de la història ha fet en la seva estratègia. El PNB, des dels inicis, té dues ànimes: una independentista, com defensava el fundador Sabino Arana, i una altra més autonomista que ha flirtejat i collaborat amb les forces espanyoles tant republicanes com monàrquiques, segons quina fos la conjuntura política de l’Estat".

"Els debats dels últims anys –Pla Ibarretxe inclós- han tornat a evidenciar l’existència de les dues ànimes. Les turbulències polítiques de la última década han deixat seqüeles. Un sector del partit, liderat per l’actual president, Josu Jon Imaz, no vol tornar a escenaris rupturistes. Persegueix, al costat de CiU i del BNG en el marc de la coalició Galeuscat, un encaix còmode d’Euskadi, Catalunya i Galicia a Espanya. Imaz busca també la confiança del PSOE per arraconar als independentistes d’Arnaldo Otegi, i aposta per una sobirania compartida amb l’Estat. Defensa el dret a decidir amb l’objectiu que els bascos decideixin seguir dins d’Espanya, això sí, amb unes noves regles de joc més favorables per a Euskadi".

"L’altre ànima, la de Joseba Egibar, parla obertament de sobirania, vol exercir el dret d’autodeterminació fins a les últimes conseqüències –independència inclosa- no confia en el PSOE i desitjaria un acord amb l’esquerra abertzale per forçar al govern espanyol a negociar, democrática i pacíficament, el reconeixement dels drets nacionals bascos".

"D’aquí un any, aquestes dues opcions s’enfrontaran en unes eleccions internes perquè al PNB li toca escollir president un altre cop. Així, doncs, Imaz i Egibar tornaran a disputarse el control de la formació. Depèn de quin sigui el resultat, les reclamacions del bloc abertzale en la futura mesa de partits poden guanyar força i incrementarse o be perdre’n i rebaixarse. La continuitat del procés de pau és cosa, en bona part, d’ETA i de l’esquerra abertzale, però l’éxit del procés de normalització política –des del punt de vista de les reivindicacions del nacionalisme basc- depèn dels límits que vulgui autoimposarse el PNB".

"Això ho condicionarà tot. No es tracta, doncs, d’escullir entre dues persones –Imaz o Egibar- sino de fixar la definitiva orientació del pèndol que oscilla des de ja fa més de cent anys entre l’autonomisme i l’independentisme al País Basc".